Pic Carlit (2923m)

 Fent el dinar per la collada de tosses.

 El foc de Guils de cerdanya.

 A la presa de les Bollousses, amb molta boira i fresca. Bon ambient.

 Al fons el refugi-hotel les Bones Hores

 Fent el sopar

 Vi a la fresca.

 I una sopeta calenta.

 La meu refugi!

 I el meu llac

 Vista desde mija pujada al pic

 LLac just abans del pic. Aquí comença el tram més escarpat

 Cim Carlit.

 Pic Carlit al fons. Fent un descans i fent un mos.

Entrada al poble de Montlouis. Poble enmurallat amb encant.

Rocòdrom al garatge

Després de dos anys donant-li voltes de a on i com fer-me un rocòdrom al final em vaig decidir fa cosa d'un mes.

Vaig agafar quatre idees i vaig fer-me un dibuix amb les mides i vaig començar a contar el material que més o menys em caldria.

Dos Tableros de DM de 19mm i de 366x184cm em van anar de collons per les mides i amb els trossos sobrants m'estic fent un llit per la furgo.

Material utilitzat

Tablero DM 2

Bisagres

Preses i cargoleria

Tacos i parres químic ancoratge

Tirafons grans amb anella per vestides

Cargols autoperforants chapa

Tirafons normals grossos

Femelles preses

Regles velles de paleta

Cadenes i maillons per l'inclinació

Quin fart de fer forats!!!! uns 400!! a cada 15 cm. Vaig rostir el taladro bateria .... a qui se li ocurreix fer tants forats amb un bateria de bricolajes....

Les primeres preses. Unes les vaig haver de tornar ja que totes eren blaves.

Al principi no volia posar totes les aranyes al darrere però al final en vaig comprar més.

El taladro del meu germà va fer molta feina! i aquest si que no es crema.....

Això són les estructures dels tres plafons superiors inclinables.

Vaig haver de desfer les soldadures d'un costat per uns fallos de càlcul i predicció però sort que m'en vaig donar conte a temps.

El cremat!!!

Les estructures pintades.

Els tres panells inclinables independentment donen molt més joc al rocòdrom, el fan més versàtil.

I aquí el resultat final, només falten les cadenes.!!!

Via Ferrata Les Agulles Rodones de Solius

Entrenant per Montjuïc ens van recomanar uns companys aquesta via ferrada de la que ja n'havíem sentit a parlar.
Així que ja vam quedar per anar-la a fer.

Per arribar a peu de via és recomanable baixar-se els tracks o les ressenyes, sobretot per el tros de cotxe que no està gaire marcat en els encreuaments.

Tracks

Quan deixem el cotxe ja comensarem a trobar algun cartell indicatiu.

A Peu de via.

Primer pont.

I el segon!

La tirolina és l'atracció estrella. Tot i que els ràpels  fins a mitja paret també són divertits

Hi ha algun ràpel poc interesant evitable i d'altres s'han de fer per collons. La pròxima vegada portarem la motxilla de barrancs amb una corda més curta per recollir més ràpid ja que recollir la corda penjats a la ferrada no es gaire còmode.

Per acabar ens fem una sopa de camp de per recuperar forces i tornar cap a casa.

En total unes 4 hores de via tot i que vam saltar-nos algun tros.

Un rocòdrom de roca

Aprofitant que passem per girona ens hem parat a tibar al castell de Montjuïc.

Hi ha força preses que la gent a anat enganxant amb  químic i està de puta mare per fer-hi blocs.

Pesca post-hivernal. "A l'agua patos!!!"

Després de gairebé un mes i mig sense anar a pescar per el mal temps i la conseqüent aigua tèrbola avui he pogut nedar una estona.

Entro a l'aigua més aviat tard, cap a les nou tocades per aprofitar l'escalforeta del sol per posar-me el neopré.  Avans de posar-me res per això ho poso al sol solet perquè no estigui tan fred.

La visiblitat és molt bona per aquesta època i només entrar veig bancs de salpes pudulant, bona senyal, entre mig algun sard força gras i lluent.

Un pop gros també l'enfilo per fer-lo a la gallega.

 Per els sards m'ha anat molt bé pescar a la índia, fent petites esperes i a poca profunditat.